Aquest bloc és fruit de les converses, lleures i confusions de n’Alexandre Serrano i de’n Paolo Gervasoni.
N’Alexandre Serrano i Comellas és periodista i viu a Madrid.
Els escrits que engipona en aquesta pàgina són la projecció del seu interès en els patrimonis intangibles, les expressions culturals minoritzades i les músiques anomenades d’arrel.
La seva intenció és bastir una humil reflexió sobre realitats negligides i desplaçades i fomentar la col·laboració de tots aquells que lluiten per revertir aquesta situació.
rastres, vestigis, derelictes 
Acabo de conocer su blog gracias a un comentario enviado por usted al mío sobre la tradición del columpio. Es siempre una alegría dar con compañeros en la defensa de la tradición oral. Espero sigamos en contacto. Gracias.
Es curiós, a través de la web de Gustavo he trobat aquest reducte coratjós de paràules quasi oblidades. Es aquest oblit el preu que es paga de forma deliberada pero inconscient per viure allunyat de la terra.
No prometo llegir ho tot, però si fer una ullada a aquelles lletres en les coincidim, i sobretot en les que diferim de forma aferrissada.
Alexandre, he arribat fins aquí seguint la petja d’en Juli Vallmitjana, i lamento no haver-hi arribat abans, tot i comprovar que hi tens vinculats amics i coneguts. En tot cas, aquí sóc, i aprofito l’ocasió per saludar-te i felicitar-te pel contingut del teu bloc: em plau especialment l’olor de ranci i de pols vella, de tancat i humit, i de tot allò que perdura tancat o arraconat. I com que en tinc poca, ara se m’ha girat més feina.
Gràces, Enric. He estat molt enfeinat darrerament i no només actualitzo menys sovint que no voldria, sinó que cometo la descortesia de no respondre a paraules engrescadores de nous companys de travessia com les teves. Me’n vaig a fer ara mateix un tomb pel teu blog, amb la seguretat de descobrir-hi les afinitats que has descrit amb ull clínic.