Etiquetes
Des que era un marrec he sentit el plaer de la enumeració, la il•lusió de les taxonomies, el gust per les classificacions que proven d’ordenar en segures categories i ben mesurades jerarquies la multiplicitat inabastable de la vida. I aquesta és una de les meves grans contradiccions, perquè no només sóc conscient que les inesgotables formes de la realitat defugen qualsevol intent d’aquesta mena, o que cap símbol pot representar la diversitat de les coses sense reduir-les i eixugar-les, sinó que ho celebro i em dóna esperança que així sigui.
Però a vegades també m’angoixa, em fa sentir el neguit de la impotència per fixar i retenir d’una manera precisa tot allò que m’estimo o m’interessa.
És en aquesta contradansa que passo els meus dies. He malbaratat un temps preciós fent llistes, imaginant mètodes, cercant modes de deturar el fluxe del que m’envolta, d’organitzar els meus llibres, els meus records, la meva col·lecció de taps de cervesa, els meus viatges o les meves especies de cuina tan exhaustivament com fos possible. L’altre meitat de temps se n’ha anat abandonant-me feliç i peresós a l’anàrquic corrent de la vida que s’esmunyia per les escletxes d’aquests quimèrics edificis.
En l’entremig, he desenvolupat un forta simpatia pels meus predecessors i per totes aquelles nomenclatures que han pretès apamar el món i els seus fenomens. Les que més m’agraden són aquelles que s’han provat obsoletes o pertanyen a una sensibilitat que ja no és la nostra. Afanys de donar forma a l’innominable. N’hi un bon grapat en llatí, car el llatí encara era la llengua acadèmica de les èpoques on aquestes coses es creien possibles.
I cap m’encisa més que aquella que distibueix en els següents motius el més fugisser dels actes humans. És a dir, el de llevar-se la vida.
I que són:
Tedium vitae
Valetudinis adversae impatienta
Impatienta doloris
Furor
Jactatio
Pudor
Liberum mortis arbitrium
Subtractio
Nulla justa causa
i, com no….Aequivocus.
rastres, vestigis, derelictes 