Etiquetes

,

Donat a sobrevalorar les meves facultats com sóc, m’afigurava que, una volta engegada, la cosa tavernària marxaria amb vent a les veles i que alguna mena de geni o fadet em faria la feina perquè prengués l’autonomia d’aquests vestigis que mereix.

El ritme de publicació trimestral que ara té, per ser generós, ho desmenteix amb tossuderia.
Potser sigui millor així, i m’acomodi a la idea de prendre-m’ho com una petita distracció periòdica, feta sense pressa, per plaer i amb tota la cura de la qual sóc capaç. Però com tampoc és qüestió de demanar als amics d’aquesta pàgina que desenvolupin un sisè sentit per ensumar-se quan m’ha vingut de grat deixar-me caure pel catau o quan hi ha convidat algun dels seus còmplices (còmplices que, tot sigui dit, hi van més a ronsejar i a beure de franc que a avançar-hi tall pendent), aniré anunciant les novetats a mesura que vagin apareixent.

Avui, per exemple, fem una incursió en el meravellós domini de les tavernes irlandeses. Slàinte!

I per anar fent una mica de caliu, aquí deixo un endimoniat Rocky Road to Dublin dels Dubliners.

Anuncis