Primer he vingut amb la intenció de deixar anar una jeremiada que fa temps que barrino. Després m’hi he repensat i se m’ha acudit que resultaria molt més agradós explicar unes cosetes de músiques del Carib que he anat descobrint. I, a darrera hora, he estat temptat d’enllestir d’una vegada una entrada sobre “tradicions inventades” que fa setmanes que ronseja pel calaix.

Però avui, com ha insinuat l’engruna de Mestre Alfonso, hem tingut l’enèsim jorn de feixuga calor “mediterrània continental”, jo he fruit d’un dia bastant accidentat i percebo que les “condicions objectives”, que dirien els comunistes dels anys setanta, no conviden a recargolaments vestigials.

Així que, pensant-m’ho millor, us deixo amb uns mugs ben plens de Blue Hawaii o de Mai-Tai, uns compassos de Dick Dale o del gran Lord Invader i amb les portes reobertes del vostre infidel catau.

Au, bona nit! Mireu de passar-la fresquets.