Etiquetes

, ,

Fa unes setmanes, el pare de la meva amistançada va demanar-li permís per acceptar una oferta generosa sobre unes terres més aviat ermes que sempre havia promès deixar-li en herència a la comarca extremenya de la Tierra de Barros. Nosaltres n’havíem fet broma sovint parlant de les seves fanegas i, encuriosit per saber de quines dimensions parlàvem, vaig topar-me amb que ningú sabia traduir-me exactament en quants metres es xifrava el negoci. Senzillament, tots els implicats en la operació tenien dins la noció de l’extensió d’una fanega en aquella contrada.

I és que parlem d’un fenomen segurament recessiu, però encara molt notori a bona part de la geografia ibèrica. Les divisions de terreny fetes molt abans de l’extensió del sistema mètric decimal es corresponen amb unitats de mesura pròpies, d’abast més o menys localitzat i que segueixen tenint una important vigència. I sovint, davant l’abstracció pragmàtica dels metres quadrats, ens ofereixen informacions molt valuoses sobre socioeconomia agrària i zones d’influència cultural.
Per exemple, a les comarques de l’Ebre o a Alacant encara es parla del jornal de terra, és a dir, l’extensió que podia treballar-se en un dia de feinejar-hi. Car aquest jornal varia segons el tipus de conreu, cada regió tenia com a patró el predominant. Al Delta, com és lògic, és la sega d’arròs. A Àvila, encara amb més cruesa, s’hi conserva la peonada de prado.
En altres casos l’assumpte pren una poètica fisicitat. La vessana, encara en servei a la banda de Girona, té la seva etimologia en el mot llatí “versare”, això és, girar, i té relació amb el tomb dels bous després de cada llenca de terra llaurada. També a Astúries ens trobem amb una penyora de la força de treball animal amb el seu dia de bous, d’igual origen que l’aranzada o obrada castellanes.

Aquestes formes d’amidar són un patrimoni segurament condemnat, però d’una bella heterogènia que no s’esgota fàcilment. No només ens trobem amb estadals i huebras, ferrados i quartals, rapadas i destres, sinó que fins i tot dins una mateixa denominació hi ha divergències. Les vessanes abans esmentades podien ser de rei, de baró o de comte; les émines lleoneses no són iguals si parlem de regadius o secà i etc.

Evidentment, moltes d’aquestes unitats de superfície tenen una íntima relació amb unitats de capacitat també caigudes en desús. La fanega –al País Valencià la fanecada- és la terra que calia per recollir una fanega/faneca de gra. Però com ja podíem sospitar, no és igual la de Castella que la de Canàries, la de Castelló que la de Màlaga i etc. La productivitat de la terra, ja se sap, és variable

Per cert, la fanega de Badajoz, gairebé la més estesa de les mesures ibèriques, equival a 6439,5617 metres quadrats. I comptant que acabin per vendre’s, m’adono que estic deixant passar l’oportunitat de convertir-me en un respectable petit propietari rural. Potser m’hi hauria de repensar…

Advertisements