Etiquetes

, , ,

La fama dels escaladors bascs ve de molt lluny, encara que en el passat hagin pogut emprar aquesta llegendària habilitat amb fins més aviat dubtosos.

Durant el setge de la fortalesa càtara de Montsegur, amb l’arribada dels primers indicis de l’hivern, els assetjadors francesos veuen clar que els espera una estació especialment compromesa pels seus propòsits. La situació encimbellada del castell, unes tropes poc avesades a l’alta muntanya i les rigoroses condicions climàtiques fan preveure la insostenibilitat dels campaments que envolten Montsegur.

Només se’ls acut una estratagema: establir una avançada en territori enemic. Però l’únic indret escaient és un espadat amb una petita planura en el seu cim a vuitanta metres de la fortalesa. L’inconvenient és que només bons grimpadors poden portar a terme la missió. Entre la soldadesca no n’havia i tampoc calia esperar la col•laboració de la gent del país. És llavors quan els mercenaris de l’expedició pensen en la proverbial aptitud dels bascs i s’afanyen a contractar-ne una companyia. Guilhem de Puylaurens, cronista de la croada, rememora l’episodi:
“enviaren bascs lleugerament armats, guiats per altres que coneixien la contrada; varen escalar els rosts durant la nit, per sobre de precipicis esfereïdors (…) En llevar-se el dia, varen veure amb horror la via per la qual havien realitzat l’ascensió nocturna; convençuts que no serien capaços de fer-ho de dia”.
L’eficàcia d’aquest pont d’enllaç va ésser determinat per minar la moral i la resistència dels defensors del pog càtar. La croada, gràcies a uns convidats improvisats, abastava un dels seus objectius militars.

Anuncis