Etiquetes

, ,

El nostre món viu avui una progressiva homogeneització del diner amb grans espais mercantils que funcionen amb una sola divisa; l’euro o el dòlar principalment. Aquest procés no és nou, i en el passat també hi hagué patrons dineraris de referència. Però la coexistència de diverses monedes fou força més complexa i en determinats mercats se n’acceptaven una vasta diferència: als basars i cases de canvi de Valàquia i Moldàvia –punt de trobada de tants móns- n’arribaren a circular simultàniament fins a setanta tipus: bans, creitsars, òrtuls, zlotis, potronics, timfs, galbenis…

En alguns àmbits i indrets, la persistència de monedes extingides ha estat sorprenent. Els anys setanta, a Sada, al nord del Iemen, el tàler d’argent de Maria Teresa –la moneda que s’emprava als Estats Units després de la independència, per exemple- encara era la preferida per a les transaccions comercials.

A l’estat espanyol, la implantació de la pesseta l’any 1868 va ésser un moviment estandaritzador per a substituir les moltes monedes que eren vigents a cada contrada sota la seva urpa.
Malgrat aquesta provisió, els síndics del Tribunal de les aigües de València encara imposen les seves multes en lliures valencianes.